Anotacións:

* títol sugerit/Sd sense data/St sense títol

diumenge, 26 de febrer del 2012

Biografía a Viquipèdia

Amb aquest bloc s'inicia el que espero que sigui el lloc de referència per consultar totes les dades relatives a la vida i obra d'aquest estimat pintor. De les poques entrades que trobem sobre ell a Internet, la més completa és la de Viquipèdia, que reprodueixo a continuació amb algunes esmenes:

Francesc d'Assís Galí i Fabra (Barcelona, 1880 - Barcelona, 1965) fou un pintor i pedagog català. Els seus projectes pedagògics traspuen un nacionalisme arrenglat amb el noucentisme.


Va néixer en una família acomodada de Barcelona, el seu pare fou pedagog i el seu oncle, Pompeu Fabra, contribuí a la seva formació d'alt nivell. Va estudiar a l'escola Llotja i fou deixeble d'Alexandre de Riquer en la tècnica de l'aiguafort. La seva pintura va ser en principi modernista, passà per les fases del simbolisme i el realisme fins que, amb l'arribada del noucentisme, es va decantar cap a les noves idees amb cert idealisme.

Es dedicà a l'ensenyament, fundant l'Escola d'Art Galí al carrer Cucurulla de Barcelona l'any 1906. Amb 26 anys dirigí una escola amb postulats noucentistes i contra la didàctica tradicional. Entre d'altres, foren deixebles seus: Esteve Monegal, Manuel Humbert, Ignasi Mallol, Joan Miró, Llorens i Artigas, Rafael Benet, Ernest Maragall o Lluís Plandiura.

El 1913 tancà l'escola en ser nomenat conseller tècnic del Consell d'Investigació Pedagògica, organisme cultural creat per a la recerca i l'assessorament pedagògic en tots els graus, a instàncies del president de la Diputació de Barcelona, Enric Prat de la Riba. El president de la Diputació també ostentà el càrrec de president de la Mancomunitat de Catalunya quan es fundà el 1914, i fou des d'aquesta plataforma d'on fou possible portar a terme els projectes de Galí.

El 1915 s'obre l'Escola Superior dels Bells Oficis, que des d'aleshores dirigirà Galí i on compaginarà tasques com a professor en les assignatures de Dibuix i Color, aprofitant l'experiència adquirida a l'Escola d'Art Galí. Posteriorment, el curs 1918-1919, es reforçà el projecte pedagògic amb l'obertura de l'Escola Tècnica d'Oficis d'Art, de la qual també fou director. Però tot aquest treball es veurà estroncat el 1923 amb el cop d'estat de Primo de Rivera. L'any 1924 es destitueix tot el professorat i finalment es produeix el tancament.

Entre 1924 i 1936 es dedicà amb intensitat al seu treball artístic. Fou nomenat assessor artístic de l'Exposició Internacional de Barcelona de 1929, de la qual va dissenyar el cartell.

Durant la Guerra Civil Espanyola va ocupar el càrrec de Director General de Belles Arts de la República. Mentre ostentava aquest càrrec, s'encarregà de posar sota salvaguarda més de tres mil obres d'art, entre les quals n'hi havia del Prado, que foren conduïdes al Castell de Peralada i posteriorment a Suïssa. Esdevingué, per nomenament de la Generalitat, un dels membres de Belles Arts al Consell de l'Escola Nova Unificada; hi quedà vinculat des de la seva fundació fins al juliol de 1937, quan es proposà la disminució dels sindicats en els òrgans de govern. Tot i que no romangué gaire temps al CENU, fou el responsable del pla d'estudis dels ensenyaments artístics.

Es va exiliar a Londres l'any 1939, i quan tornà a Barcelona feu diverses exposicions.

De la seva obra pictòrica, cal destacar els frescos de l'edifici de Correus de Barcelona, de l'any 1928; els de la cúpula del Palau Nacional, realitzats amb motiu de l'Exposició Universal de 1929, i les pintures de la Sala del Quixot de la Casa de la Ciutat de Barcelona, fetes l'any 1958.

Pel que fa als guardons, a la I Bienal Hispanoamericana celebrada a Madrid el 1951 va rebre el premi Perú i a la III Bienal Hispanoamericana, organitzada a Barcelona el 1955, va rebre el premi de Dibuix.